La etapa era totalment desconeguda per nosaltres, preciosa, en general rapida i divertida excepte un tram molt llarg per un riu ple de pedres que m’han fet patir per les punxades. Com la d'ahir, es una zona inhòspita o no trobes a ningú però passes per llocs grandiosos i alguns poblets on costa de creure que hi pugui viure ningú.
Estem bastant sorpresos de lo be que estem aguantant el tute, de fet sap greu que dema ja enfilem cap a munt, si tinguéssim mes dies... Anem tant sobrats que fins i tot ens hem posat a fer proves d’acceleració en una explanada immensa, com tiren les vaques!, especialment la KTM, es brutal, l’Albert me la ha deixat i he flipat.
En aquest viatge hem estrenat uns intercomunicadors xinesos que son justets però ens han anat forca be per anar comentant la jugada, especialment a l’Albert que ha pogut escoltar la retransmissió en directe dels meus renecs quan em rebolcava.
Lluis, ja porto remiendos pels peus però es que es son moltes hores i tal com diu en Javier, tinc la pell molt fina...et trobem a faltar, no pateixis que ja t’ho explicarem
Parrita jo porto Metzeler karoo i el suís ja no hi es al oasis i es nota, no esta tant cuidat.
Vaig a dormir que dema toca bricopunxades.
Fins dema i no patiu quan vulgueu us ensenyen les muntanyes de fotos fetes.
Jaume
No hay comentarios:
Publicar un comentario